Sento nostàlgia
d’aquest migdia
que imagino amb tu
mentres torno al niu
conduint tot sol
feliçment, en pau.
M’abelleix sentir
que tot està bé,
que perdre és vèncer,
que això ho he comprès
sense llegir-ho,
sense estudiar-ho.
Les lletres que escric
no aniran enlloc
i estic alegre
i accepto l’honor,
sense esperar res,
d’haver-te vençut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!