Esta mateixa vespra, quan passejavem amb ma filla Aran vora el mar, al Marjal, he recordat los dies que, fa vint anys enrere, jo passava a un pis amb vistes a la platja de Calafell.
Aleshores, jo en tenia 18 i vint-i-alguns i dedicava els caps de setmana a col•laborar en l’excavació d’un jaciment epipaleolític de Calafell, entre d’altres.
Jo acostumava a ser el primer en arribar, directament de la Facultat, amb el Rodalies, i em feia el dinar. Tot seguit em posava a ‘passar inventari’ i en algun moment de la vesprada tardorenca sortia al balcó i escoltava el silenci del passeig de Calafell i la remor de la seua platja. I veia el sol ponent-se i recordava el meu poble, el poble on visc, Les Cases. I sentia la càrrega feixuga d’una vida a la ciutat, convençut que alguna volta me n’alliberaria.
https://m.youtube.com/watch?v=ernysvIxh8U
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!