Ara el matí és plàcid. Un vent -el Llevant- aireja l’ambient tapat i fins que no és ben entrat el sol a la ratlla de l’horitzó no diem que el dia és nou, sinó que encara vivim en l’era de la tenebra marronosa que poc a poc, en qüestió de cinc o deu minuts, es va definint allà on les boies il•luminen els navegants nocturns, que són los que s’apleguen a les vores de la cimentera i los que van al bou a quarts de sis o les set.
En aquesta hora jo surto a córrer o a caminar, amb les gosses, i passo pel forn i compro el pa i alguna llepolia, si em plau. I ara, a les vuit, torno a casa, esmorzo,
em dutxo i me’n vaig a la feina.
Cosa de cada dia, ara que el temps mos ho permet, ara que l’aire acompanya i el sol també, però d’una manera més amable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!