Heus ací la tardor

Esta mica de cel, esta estona blava, este migdia i esta tarda a cavall entre el dinar i el crepuscle d’este domenge. Este final de l’estiu, vull dir, ara que han arribat los Quinquennals i los carrers s’han vestit per a la cerimònia.

Ara que la llavor s’ha colgat i perviu com un miracle després d’una insòlita odissea farcida de desventures, de fràgils esperances, de secrets i de mentides pietoses, humanes.

Esta mica de cel que comença i acaba allà on el capvespre a les estacions de trens dels pobles es consumeix amb una abraçada i un adéu sentit.

Res més. Esperar la nit. Pujar al terrat i contemplar la lluna creixent d’estos dies de sembra. Esperar. Esperar en silenci. Potser rescatar un altre record que em suggestioni i em faci sentir a prop teu.

Heus ací la tardor.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *