Dels menjadors de les cases

I

Cerco la vida als porticons
dels vells terrats i les golfes.
Anhelo aquell record sobtat
que em trasllada a la infantesa,
a la meua vida al poble,
a la llum d’uns carrers de gents
que han anat envellint, morint,
i d’una altra gent que empeny
el feixuc pas d’uns anys estranys.
I tanmateix, un bri d’aire
du l’emoció retrobada,
quan pareixia oblidada,
i em quedo astorat i callat
i ingènuament esperançat.

II

Al migdia, en la penombra,
la iaia i jo treiem l’arròs
i a la taula l’escampàvem
i foragitavem los corcs.
L’olla de l’aigua bollia
amb l’oli i una cabeça d’alls
i dues cebes senceres
i les tomaques de penjar.
No mancava el puntet de sal
per a un solemne arròs caldós.

III

Escric per reviure el passat
i tot l’amor de ma iaia
i aquell poble que ha anat morint,
silenciós, obstinat, calmós,
després d’un migdia alegre
rere les cortines blanques
dels menjadors de les cases.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *