Fer la boca grossa

Fer la boca grossa
i la mirada tendra
per no engolir-te mai
sense haver-te estimat
de bon dematinet.

Diria que maldes
per arribar d’hora
al migdia insolent
que et cobreix el rostre
de nina sense cor.

Així són los dies
que mos toca viure,
lents com tot un cicle,
feixucs com un estiu,
alegres com el vent.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *