Era senzill escriure. Sobretot, escriure poemes. A voltes, quan viatjàvem de nit, paràvem a algun poble i feiem cap al bar, a prendre un cafè. Aleshores, els maldecaps no tenien raó de ser. Per això dic que era senzill escriure i, sobretot, escriure poemes. O cançons. Perquè la benzina i el menjar era tot allò que mos calia per seguir la nostra vida, mes a mes, d’estiu a estiu, desfent fronteres i rient a cor què vols cada matí i migdia.
I això era tot: Un gaudi. Una peresa enorme. Una vida regalada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!