A la plaça del poble

Veig l’amic passar de llarg,
els carrers deserts de gent,
les botigues ben buides,
les fonts callades, seques.
El campanar repica.
Qualsevol hora és bona.
Les esperances pengen
dels balcons de les cases.
És l’hora de passejar
i deixar enrere la tardor.
O potser és l’hora de dir
que és l’hora de tornar a ser,
de tornar a proclamar-nos,
d’abandonar la mandra,
d’escollir fer una festa
a la plaça del poble.
Fer una festa de dies
i nits i dances del món
que apleguin joves i grans,
pobres i no tant pobres.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *