‘Aquí ningú no es fa vell, tothom es queda amb l’edat que té en el moment d’arribar. Tampoc no hi ha nit ni ple dia. Com la tènue claror de l’alba quan encara el sol no ha sortit, així és la llum d’aquesta terra. Tan sols coneixen una estació al llarg de l’any, ja que sempre és primavera, i bufa un únic vent, el Zèfir.’
Llucià: Històries verídiques. Barcelona: La Magrana, 2000.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!