‘Mopsus: No, m’estimo més assajar els versos que fa poc he gravat damunt la verda escorça d’un faig i on, tot component-la, he anotat també la música que alterna amb ells. Tu, després d’això, invita Amintas a contendre amb mi.
Menalcas: Com el salze vincladís cedeix a la pàl·lida olivera, com l’humil espígol als purpuris roserars, tant, a judici meu, Amintas et cedeix a tu. Però, no parlis més, minyó: ja som dins la balma.’
Virgili: Bucòliques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1956.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!