Escrit sense pensar

Hi ha fets que són importants i que malgrat merèixer un llibre gruixut com un silenci rescatat o com una colosal conversa xifrada i alhora traduïda amb pròleg i epíleg inclosos, cal que segueixin al racó de la memòria tota feta d’una emoció assedegada d’un amor impossible, que penja d’un pretèrit confós, erràtic, i no té futur perquè només exigeix viure’l en un present etern i inventat.

Tant se val si això no du enlloc, si no té sentit. Jo ara només volia parlar-vos dels retrobaments i de les vides paral•leles. ‘Corren les nostres ànimes, com dos rius paral•lels’. Això, senzillament, però copsat i paït mentres queien les paraules i parlar era l’excusa o el mitjà. Demà, més.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *