A les vuit ja voltàvem per la serra i ara, a les quatre, mos hem aturat a descansar. Ara que el sol diràs que ja s’arronsa i una mica d’aire fred es fa notar. Però tant se val: Duc el jersei a la bossa.
Comptat i debatut, haurem caminat durant totes les hores que el sol mos ha deixat vore’ns i gaudir de la muntanya, per bé que encara mos queden un parell d’hores de serra per endavant. Una delícia, un goig, una sort, un gaudi complet.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!