Lo silenci del migdia
és un petit vaixell de vela
que una mica de vent gronxa
al moll menudet de Les Cases.
Una gavina es bressola
des de l’asta estant, quieta.
Un infinit bocí de mar
sota el sol i sota el cel blau,
és la mesura completa.
És precís que deixe el llibre,
és precís que torne a casa
xino-xano, sense pressa.
Quin pany obre aquesta porta?
Quin oratge mos espera?
Xino-xano, xino-xano,
per la voreta dels carrers.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!