Nostàlgia d’un temps no viscut

Nostàlgia d’un temps no viscut,

sinó descobert i historiat,

de camins i marges i arbres,

d’un paisatge i d’unes viles,

del llegat d’una tècnica

que es perd o que ja s’oblida.

D’una visió dels temps i els anys,

dels cicles dels segles passats.

No és fútil el coneixement

que ens permet reconeixèr-nos

en aquells entorns inhòspits

habitats per antics masos,

corrals, arneres i bancals.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *