Solcades

Eduard Solà Agudo

7 d'octubre de 2018
0 comentaris

Cau la lluna vella a l’era

Cau la lluna vella a l’era
i els gats s’adormen el graner.
La llum blanca il•lumina els camps
i els grills amenitzen la nit
i els gripaus xalen tot raucant.
Les xemeneies fumegen
i la conversa s’engresca.
Ja s’acaba la verema,
de nit el vent ja ens refreda
i les ovelles ja belen
arraulides a les pleta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!