La meua psoriasi, manifestada greument fa tres anys, té un caràcter intermitent, coindicidint amb l’estació de l’estiu, principalment.
La patologia em dugué a cercar un remei que m’ajudés a combatre-la des de la prevenció, convençut que l’alimentació i l’estrès hi tenien una relació més o menys proporcional a l’aparició dels granets que broten com els bolets en qüestió de dies, fins i tot d’hores, de sobte, sense avisar.
A diferència de l’any passat, enguany la psoriasi se m’ha manifestat fins avui. En el meu cas, l’agost ha estat un temps especialment complicat en este aspecte. Per sort, vaig trobar Artemísia a una farmàcia del carrer Joan Güell que diria que m’ha salvat d’una evolució que semblava no tenir mesura. Per primer cop, la zona del coll s’ha vist afectada, així com el pit i les parts superiors dels braços i, en menor mesura, la cames i els colzes. Si hi tingués tatuatges, diria que l’escomesa seria certament penosa.
D’acord amb la meua doctora de la pell, la dermatòloga, en el seu dia vam decidir que l’Artemísia seria part del tractament, si bé una agudització no descartaria el tractament farmacològic basat en uns corticoides i una pomada elaborada per la farmàcia en base a una fórmula indicada per la doctora.
Certament, fa tres anys em van salvar literalment la pell, els corticoides. Després vingué la descoberta de l’Artemísia i les fregues amb àloes de l’hort que, juntament amb els banys de la platja, en el meu cas han fet molt més suportables la malaltia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!