Avui llegiré poemes

El temps es perd per la terra
on les formigues feinegen
i els mussols esperen la nit.
Deu fer una dècada que visc
rellegint l’Antic Testament.
Estranyo les aparences
i tot allò que va passar:
Un estiu breu i una tardor
que sacsejaren el meu cor
i em vestiren per no raure
al desert de les aurores.
Anhelo les nuvolades,
el fred i la neu perenne
dels paratges que he descobert
en la solitud dels dies.
Més enllà, la pau eterna,
la bonhomia dels astres,
les nits gèlides del vivac,
els somnis i les certeses,
la remor de la intuïció.
Avui llegiré poemes,
però abans esporgaré els arbres,
les oliveres més velles.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *