Obrir finestres

Es calcen els vells
i també els joves
amb una joia,
la felicitat,
pròpia dels senzills,
dels que sempre hi són
per vèncer la por
i la tristesa
d’un temps ja caduc,
que no és pas el seu,
i encetar el meló
per endolcir els anys
pendents de viure.
La tranquil•lat
és un estat just.
Obrir finestres,
dir-se paraules:
La fraternitat,
l’anhelada pau.
Proses ocultes,
les esperances.
Tots els migdies
al bell mig del mar
de cada oceà,
alliberant cels
i llargs crepuscles
dels hiverns més lents,
dels estius feixucs.
Reconstruïr el temps,
llaurar tots els erms,
emprendre el camí
de la llibertat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *