Lo temps del raïm,
de la verema,
de cels blavíssims
i nuvolades
que et deixen perdut
als camps terrallencs,
plantat al desert,
amb l’ànima als peus
per no defallir
en la bellesa
i la solitud.
Vilalba dels Arcs.
Estranyo el poble.
Horta, Batea,
Pinell, Gandesa.
Retornen els grills
en fer memòria.
La Fatarella.
Ma vida en tardor,
en estiu i hivern.
Ma vida i l’amor.
Pregàries, camins.
Allà va néixer
quelcom tant íntim
que no sé escriure-ho,
ni anomenar-ho.
I passen los anys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!