Les hores salvatges

El silenci dels grills,
lectures nocturnes,
la claror dels estels,
el desig d’escriure
sobre coses banals,
prescindibles, fútils,
com la mar desfeta
o un amor retrobat
en acabar l’estiu.

Una lletra alegre
rellegida espaiet
mentres torna a ploure.

Desprendre’s del camí
amb la perspectiva,
la panoràmica,
dels ocells que migren.

Clarors dels oceans,
somnis reveladors,
promeses complides,
poemes anònims.

Arribarem a temps,
respirarem tranquils
quan tornin les pluges
i els pescadors fumin
tot conversant dels anys
i els dies que vindran.
Les nits de setembre
asseguts a taula.

Tornar a la muntanya,
veure les alzines
i el seu fruit de tardor.

Les hores fugaces,
l’espígol rebrotat:
L’estiu ja s’ha acabat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *