Ser pastor

Diuen que si desitges molt una cosa, aquesta s’acaba complint d’alguna forma o altra. I un dels meus somnis és ser pastor a la serra de Godall.

Conec bé l’ofici de pastor i conec com n’és de difícil exercir-ne en unes condicions que et permetin sobreviure i alhora gaudir de la família. Si no hi destines gran part del guany, este mateix guany minva fins a convertir en quimera el fet de poder viure’n. Si la família s’hi aboca, les possibilitats de sortir-te’n creixen exponencialment, però això no deixa de comportar una bona planificació econòmica, cabdal, sobretot, de cara a l’estalvi.

La pastura, la ramaderia extensiva, diuen, desapareix. Jo no m’ho penso, però. En qualsevol cas, el que tendeix a desaparèixer són les formes en que es gestiona l’activitat, la qual cosa sí que modifica la manera d’encarar l’ofici, el qual tendeix de manera irreversible a la diversificació de les activitats o els treballs assalariats de cara a complementar el guany i fer possible mantenir una explotació rentable.

La figura del pastor que pastura per a un altre, propietari del ramat, en este sentit marca la tendència. I ací sí que hi ha una certa demanda de feina, la qual penso que és molt possible que siga la que s’acabe implementant per norma general.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *