Diràs que acaben de caure quatre gotellots. Quatre, comptats, cosa de mig-minut-no-arriba. Però molt bé, que avui hem dormit fins que ha cantat lo gall, d’una tirada. Perquè des del balconet ha corregut l’aire cap a dins la cambra i diràs també que és just que tot lo que munte, baixe. I la baixada sigue proporcional al sacrifici: Diu que fins dilluns, almenys, la mala calor no tornarà. Per mi, que no torne més i que es faça pronte de nit i un altre estiu passat, que este ja l’hem vist prou i massa. Ara, que plogue i no pare.
Les sis en punt. No clareja, encara. A dos quarts de vuit he d’estar a les Coves de Vinromà. Avui toca sanejar ‘tocinos’. Abans, però, vull passar pel cafè a vore si parlo amb mon tio Vicent, que també és de bones matines. Necessito uns pocs metres de tub per a regar unes solcadetes de pèsols arran de la séquia de cara al setembre i si vaig a la cooperativa em tocarà comprar tot lo rotllo sencer de cinquanta metres. A vore. I bon dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!