Onada de calor

Fa dies que suo
com un bacallà al sol.
Onada de calor,
fa molta xafogor,
si m’amorro a l’aigua
pareixo una sifó.
Les cabres i els corders
s’apreten a l’ombra
de tots los garrofers
i no corre l’aire
del dret o del revés.
On s’ha vist este sol,
cada any més desconsol,
voldria ser un mussol
i dormir a una cova
fins que arribe l’hora
de tornar a la platja
i ficar-me en remull,
on l’aigua també bull.
Les cigales xillen
i els gossos no es mouen,
si miro el rellotge
me ve al cap lo cotxe
per anar a la bassa
i llençar-me de cap
abans que este mal temps
me faça un desgraciat.
I ja són les quatre,
lo pitjor ja ha passat
i estic més acabat
que un tito arrebossat.
Diu que ve més calor,
però tinc pensat un pla
que mai em fallarà:
A les sis amollar
i a mitjanit tancar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *