Apunt sobre la Llei d’Espais agraris

Ara que, segons llegeixo a Vilaweb, el Parlament tramita una Llei dels Espais agraris m’agradaria dir breument perquè considero que és important que per fi es legisli sobre el territori amb la voluntat de protegir-lo tot fomentant l’accés a la terra.

És important perquè posa en valor la tasca de la pagesia, sense la qual aquests espais -molts d’ells en desús- no s’haurien conservat fins els nostres dies. I la seua conservació està lligada necessàriament als diversos tipus de conreu propis de cada entorn de la nostra geografia.

També és important perquè, com ja he esmentat, té la voluntat de fer possible el que fins avui és una quimera: El relleu generacional en relació a la voluntat de fer accessible el treball de la terra a un gruix considerable de joves que topen amb no poques traves a l’hora de donar vida a milers d’hectàrees abandonades, ja sigui pels costos en els arrendaments i la manca d’ajuts o, senzillament, per la manca d’una mediació que possibiliti l’entesa amb els propietaris.

I en relació a la propietat, per cert, potser caldria ficar la banya en la recuperació dels espais comunals i ‘guanyats’ per la tinença en propietat. Els comunals, ai, on són? Fem-los visibles, doncs. Historiem-los, també, en particular.

El paisatge ha d’estar subjecte a una observació i protecció en tots els nivells. Senzillament, perquè a ningú li agrada viure al costat d’un abocador o una petroquímica, per exemple. Vull dir que el paisatge i la qualitat de vida són àmbits inseparables. I tothom ha de tenir dret a conviure en entorns sostenibles i amables, de la mateixa manera que tothom ha de sentir-se obligat a respectar-los i no malmetre’ls.

Una Llei dels Espais agraris ha de ser un revulsiu de cara a potenciar una educació que posi l’accent en el dret a la felicitat. Sí, la qualitat de vida és inseparable del gaudi i la convivència en espais agradables. I una bona Llei dels Espais agraris ha de contemplar el factor felicitat en relació a una ordenació coherent i una protecció del territori, tal i com els països més avançats d’Europa ja contemplen en aquest sentit.

Tot plegat implica mediar entre les indústries depredadores i les economies respectuoses. Si aquesta llei fa possible que aquesta mediació siga verament efectiva, el país en sortirà beneficiat i la pedagogia que tots els grups ecologistes de cada comarca s’esforcen a fer en cada cas es veurà reforçada, recompensada.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *