Pujar i baixar

Els que vivim en pobles menuts sabem que els períodes de vacances a les ciutats són dies en que la feina s’intensifica a les nostres contrades. La causa, evidentment, és el turisme, el qual demanda oci i menjar. D’ara fins que s’acaben les Festes d’Agost, les platges i les terrasses s’ompliran de tota mena de gents. Els descampats esdevindran pàrquings provisionals de cotxes i, per uns dies, els autobusos de línia acolliran més viatgers que durant la resta de l’any.

Personalment, el turisme no em disgusta gens. M’agrada veure com el poble acull aquella gent diversa vinguda d’arreu i que recorre el carrer Major, la plaça Major, el passeig, el moll.

També a la serra hi acudeixen aquelles parelles d’excursionistes que no temen els migdies calorosos i que esperen la recompensa de contemplar la Punta de la Banya i les badies del Delta des de l’ombrívol cim de la Foradada.

Fa uns anys, quan per aquestes voltes de l’any passejava el ramat pel mas de Mata-redona, a voltes topava amb excursionistes que es sorprenien de trobar-se cabres i ovelles rostollant en aquelles latituds. I val a dir que jo també m’hagués sorprès, si no fos perquè tenia en consideració que durant les hores de la canícula convenia mantenir-les fent cercles i reposant al costat d’uns abeuradors.

A l’estiu les pastures es fan a les obagues. I si les obagues estan en latituds elevades, milloret. I és que ara és el temps de pasturar de cara al capvespre i fins entrada la nit. I per bé que ara els estius s’allarguen fins l’octubre, de cara al setembre encara romanem allà on les valls esdevenen indrets ideals per cercar o esperar l’aire i deixar passar les hores sense pensar-hi gaire.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *