El plaer d’escriure

Escriviu sobre els camps
dels pobles sense gent,
sobre els rius i els peixos,
la mar, les rouredes,
les fagedes, els cels,
els cels de la tardor,
blavíssims, infinits,
del Pallars i el Montsià.
Calen plomes urgents
per a l’olivera,
pels ametlers florits,
pels camins oblidats,
pels desembres nevats
i els estius sense aigua.
Escriviu sobre els prats
acabats de sembrar
i les barques varades
a les platjoletes.
Jo escriuré poemes
per anomenar els mots
‘crepuscle’, ‘ennuvolat’,
‘sansa’, ‘albada’, ‘jorn’,
‘setembre’, ‘rosada’.
El punt de rosada
mereix un conte breu
i una gran novel•la
amb un final obert,
incert com la vida.
Escriviu èglogues,
inventeu èglogues,
encabasseu rostolls
i els renecs dels pastors
que dormen i riuen
i sempre mengen pa
amb sopes de romaní
i d’un pinyol menut
te’n fan un penjollet
per lluïr a les festes.
Viviu per escriure,
escriviu per viure,
per endreçar els dies,
per batre i per moldre,
per deixar que plogue
i en un ensec saltem
d’estrella en estrella,
d’oceà en oceà,
del matí al capvespre,
del novembre a l’agost,
del diumenge al dijous.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *