El filtre dels temps

He tornat a l’Instagram i he constatat que la vida no m’ha girat gaire. El cas és que l’IPhone 4S ja no dóna per al Twitter, que ‘es talla’ sovint sovint. Per això he tornat a l’Instagram, per a fer anar el mòbil almenys per esta banda.

Ja sé que això de comparar no es pot fer així, que les ‘eines’ -‘aplicacions’, cal dir-ne- són diferents, però què voleu que us digue? Doncs que l’Instagram és més amable, menys carregat d’històries i més fet a la mida de les casolanes vivències.

Al cap i a la fi, allò que més m’agrada del Twitter són les poca-sucades amb l’apreciat i entranyable @LlauradorCs, les tronades converses quan em venen de gust d’amenitzar.

El cas és que he tornat a l’Instagram i he tornat a conversar amb en ‘Panta’ i altres companys del ‘col•le’. I això és maco, guapo, ‘xulo’. Emotiu? De bon de veres, aitambé.

Suposo que mos passa a tots i totes que cerquem a aquelles amistats ‘imprescindibles’. Però és bonic adonar-se que potser aquests ‘imprescindibles’ són aquells éssers que ja no coneixem, aquelles persones que han canviat tant a causa dels anys i la distància que ara només podem rememorar -reconèixer- per alguna facció de la cara. Són la gent del ‘col•le’, potser més cap ací de la ‘uni’ o d’aquella feina que fa anys vam deixar d’acudir.

Les xarxes socials apropen a les persones i, irremeiablement, susciten complicitats, emocions, records que la superficialitat de la renovada coneixença motiva amarada d’un sentiment no exempt de tendresa. La tendresa que només el filtre dels anys permet, talment com si remenant una calaixera topes amb allò que ha sobreviscut mentres la vida feia el tomb ben lluny de la seua potència d’antologia.

Això mateix em va succeir fa uns dies quan, amb ma filla Aran, vaig rememorar les tardes d’estiu jugant al pedrís de casa amb les cartes d’avions, motos i cotxes de Fórmula 1. ‘Revolucions per minut?’, ‘Autonomia?’, ‘Alçada?’. Els peus desclaços, la salabror del mar pervivint a la pell, un món per escodrinyar.

Tenia justament l’edat actual de ma filla quan amb els amics del carrer passàvem les hores imaginant que, de grans, acabaríem esdevenint els pioners dels futurs pilots més intrèpids de l’univers.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *