Acabat, on estarem?
Potser en la nit d’un prat verd
o en la nit d’un camí antic
que el matí ens descobrirà.
Acabat, mos alçarem
per emprendre el nou dia.
Cercarem les rieres,
compartirem el menjar,
conversarem sobre fets
que ara no ens imaginem.
El capvespre ens sorprendrà
divisant noves terres
que ens faran emprendre anhels
que amb el temps recordarem,
potser dissortadament,
com allò que no vam ser
per ventura, per l’atzar.
Desvetllar-se i recórrer.
Aturar-se i contemplar.
Obrir el pany del capvespre,
deixar enrere el pas dels anys.
Imprevisible i estrany,
un sol nou ens cobrirà.
L’ombra dels arbres antics
esdevindrà la imatge
del sentit de cada oblit.
Mos descalçarem, per fi,
i travessarem el riu.
Mos xoparem les robes
i a pleret mos somriurem
i somriurem també al cel
pel temps perdut i el vençut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!