Irreductible

Ahir vaig trucar al tio Morrongo, qui fou i és, juntament amb Rodo -que avui torna de viatge de noces- lo meu mestre en ramaderia ovicaprina.

Al capvespre d’ahir calia que baixés lo cel a la terra. Per uns moments, pareixia que la tempesta anava de bones i veres, però mos vam quedar amb la fotografia del cel tapat i els camps discretament xopats per quatre gotellots, com diem ací.

La notícia és bona, però, perquè el meu mestre Morrongo està decidit a fer cap al corral de la meua vora a causa de la sequera. Ja hi té l’aigua preparada i una mica de pensaments de tancar acords, per a bé o no tant.

El cas és que mos vorem més sovint i això mos alegra. El present és l’ensenya de l’esperança, allò que compta. Irreductible com qualsevol ofici bíblic: El temps.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *