Anem d’aquella manera
despreocupada, tant lenta,
ben aferrada a les pedres
dels camins fa uns dies llaurats.
Fem el tomb a la conversa
i el silenci esdevé precís.
Avui mos han parit així
i la nit no engolirà res.
Si plogués de cara a l’agost,
romandrien estos verdets
i els arbres ho agraïrien.
Les grunetes xisclarien.
Però tindrem un nou setembre
per sembrar la mongeta i l’all.
Temps enrere xerravem més
sobre les bèsties i els dies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!