Esta nit de dissabte serà gairebé de vetla: Fa una estona que he escoltat el gall quan encara llegia. Hi ha nits en que una lectura s’acaba, una altra s’allarga i les hores avancen sense pensar-hi gens.
Dormir, somniar, forma part del fet de viure. Dormir i somniar amb l’esperança que en despertar les notícies que es diguen siguen amables i lloables.
Que totes les guerres humanes se’n vagen a fer la mà, per exemple, sense excuses, i desapareguen per sempre. Este seria un bon començament. Sens dubte, el més raonable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!