Una parella de perdius
i un conill en una soca
que en sentir-nos escapa lluny,
les abelles als pericons
i els pericons assecant-se
perquè ja som al Juliol
-al Juliol, la forca al coll-
i el sol empaita la lluna
i la lluna espera rient,
a la fresca i la serena,
que algú li cante les cançons
o li conte allò que passa
pels carrers i les placetes,
de les valls a les muntanyes,
a les platges compartides.
Lentes, les hores van passant.
Les vesprades s’anticipen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!