‘A l’era hi fa bon sol’

Juliol rima amb sol i és precís que així siga perquè el Juliol és lo mes que fa més calor de l’any, malgrat que a partir de Sant Jaume, el vint-i-cinc, comença a declinar poquet a poquet el sol fins arribar a finals d’agost, en que la vespra s’escurça sobre les vuit de manera notòria i ja pensem en la tardor, que pels antics era l’estació de l’inici de l’any.

L’estiu és com una grip. Abans la grip passava quan a l’agost queia un xàfec que s’ho enduia tot cap a la mar. Com si rentés la cara a la terra i la preparés per a la nova sembra.

Ara ja pots pujar-hi de peus, que si esperes omplir la bassa a l’agost, més val fer-te a la idea que, pagant, Sant Pere canta. I la dita és precisa, ara més que abans, també.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *