Era una claror de primavera, fresca, blava, blanca, a la finestra. A la cambra de l’escriptori del pare, abans d’esdevenir l’habitació de ma germana, que encara havia de néixer, hi havia un aquari de peixos taronges que jo empaitava amb un salabret.
Jo m’havia desvetllat i havia saltat del llit dels pares. Un corpulent cavaller medieval, amb una gran coirassa i una espasa penjant del cinturó romania plantat just a la porta del dormitori. Una barba espessa i un casc imposaven respecte, però jo vaig botar del llit després d’advertir els pares de la seua presència.
-Què hi fas aquí- li vaig dir del seu costat estant, ben tranquil i complagut.
-He vingut a protegir-te- va dir-me.
No recordo res més, però fou una experiència tant real com màgica. Tant al•lucinant, aquella visió, com certa. És un dels primers records de ma vida, als tres anys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!