Que els anys enbelliran

Lo teu ull i l’altre,
la teua mirada
i un somriure ample
o un somriure discret,
i distret o tímid.
Finestres obertes,
cambres airejades,
lletres dibuixades
dels colors de la mar
i la verdolaga,
del sol i la lluna,
d’una altra vesprada.
Lo teu braç i el meu braç,
braçades i parets,
parets i més parets
de totes les viles
i de tots los barris
de la nostra nació
que no mira enrere,
que ja ha après a remar
i a nedar quan calgue.
Quan vam enamorar
l’alba i la vesprada,
no era ahir, ni avui,
quan vam enamorar
i un mussol somniava
en vore’ns els braços,
los pinzells a les mans,
los rostres feliços,
lo teu braç i el meu braç,
abraçant desitjos,
solcades per sembrar
la fruita més dolça
i plantar oliveres
que els anys enbelliran.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *