Quan comencem a escriure sempre tenim una idea sobre tot allò que volem transmetre. Hi ha una idea central que anirem vestint amb metàfores suggerents, amb imatges que de sobte recordem i que sobre el paper esdevenen símbols. Fins i tot podem preveure si la lectura serà ràpida o lenta, mesurant els punts i les comes.
A voltes necessitem escriure i escriure esdevé un plaer. Jo he enyorat poder escriure perquè mai he pogut desenvolupar una bona nota al mòbil (la majoria de les vegades escric a l’iPhone) sense estar relaxat, amb l’ànima reposada. Per això hi ha setmanes que no escrivim, potser mesos. O potser mos desvetllem durant la nit i aleshores és precís deixar-se anar.
La lectura mos ensenya a escriure i escriure, en bona mesura, és una imitació. Imitem l’estil, el vocabulari, l’estructura del text. Imitem fins i tot les idees i a voltes prescindim de reconèixer-ho, de citar la nostra referència.
Sovint, mentres llegim, ens atrapa el neguit d’escriure. Aquest és un neguit empipador, que no acaba resolent res. Senzillament, allò que llegíem mos ha emocionat i ens hem deixat endur pel delit humà de dir-hi la nostra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!