Si Tarragona no esborrona

Avui hem tornat a Tarragona. Ma filla Aran ha volgut estrenar la seua nova túnica de romana i jo he copsat un cert ordre, una millor organització del Camp de Mart, i menys massificació que anys enrere. Ha estat una bona jornada, on hem fet activitats i hem comprat les artesanies de rigor. Si la canalla xala, els pares també. Aquesta llei no falla.

Enguany, ma filla i jo farem una classe al seu col•legi sobre els nombres i el calendari romà, la qual cosa mos engresca molt, alhora que ens posa a prova de tot allò que coneixem i, també, sobre la manera com ho expliquem a la resta dels seus companys i companyes. En qualsevol cas, vestir-nos de romans sempre ve de gust.

Hem dinat amb el tiet Vicent i després s’ha afegit l’amic Boada, que m’ha regalat el darrer llibre que ha editat, ‘Cinquanta còdols al mar’, de la periodista Laura Casas.

Si a cada vila i barri hi habitessin 20 Boades de mitjana, seríem un país fora d’òrbita, una altra història.

La cafetera bull i tinc a la vista la lectura de la Laura Casas. Hi ha dies que són, del cap a la fi, d’una qualitat insubornable.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *