Una del POUM

En Manel Aisa, el llibreter de la literatura obrera, em parlava fa gairebé vint anys enrere -però diria que era fa quinze dies- d’algunes publicacions de l’exili republicà. Aleshores, jo llegia literatura trotskista, entre altres dèries. Ja havia visitat Nin, Gorkin, Castellví, Alba… Però al carrer de la Cera vaig descobrir els ‘Cuadernos del Congreso por la libertad de la Cultura’, en els quals tota la colla de la CIA (s’entengui la ironia) hi deia la seua des de Mèxic i altres amèriques.

Aquella era la literatura dels socialistes catalans, els del Moviment Socialista Català, els que als anys setanta es retrobaven -supervivents- a un pis de Bellvitge que en Jurado els disposava -la primera bibliotequeta d’aquell barri duia el seu nom- i proveïa amb totes les mesures possibles.

Si no vaig errat -no recordo si ho llegí a ‘L’aventura del militant’ o m’ho digué el mateix Alba- fou en una d’aquelles reunions quan es disolgué el POUM per integrar-se -refundar-se- en allò que s’anomenà PSC-Congrés i que ara hem d’anomenar PSC, per anomenar-ho d’alguna manera que, personalment, em disgusta prou. Amb perdó, si cal.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *