La ignomínia

Seguint el fil del Sanedrí i la seua dissortada ventura enfront la resposta de Jesús, caldria tenir present la condició de la solitud del qui, conscientment, escull empudegar a la massa assedegada abans que exercir la seua condició de garant de la justícia de l’estat.

El mal govern és ben bé això: Una dissortada ventura, la temptació de la traïció, la forçada raó que no ateny a la veritat, ni a la justícia, perquè prové de la por estricta i total. Caure un cop és caure en l’abisme de la ignomínia.

Si un no sap governar-se, no pot governar a ningú, ni a la massa. Tothom coneix l’expressió que el poder corromp. I que tot comença en un mateix. Comptat i debatut: No hi ha espill més fi d’un mateix que la mesura i el resultat del poder que exerceix.

Però la veritat sura, malgrat tot. La veritat, la raó, la voluntat, la virtut… I aquest és el gran misteri, si es vol pensar així. Per això la bonesa s’imposa, malgrat no ens ho sembli, malgrat el silenci, el temps i el sofriment.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *