Solcades

Els ametlers van florir, com sempre, a mitjans de febrer. Acostumats a la sequera extrema que arrosseguem des de fa dos estius, la gent del Sénia ho comentàvem, alegres, alhora que la flor cobria la terra.

El maig passat vaig desbrossar. La florida de les mel•líferes fou sorprenent, tant com l’absència d’enguany. Ha estat un maig sec i si bé molts es queixen que la mostra de l’olivera és pobra, en el meu cas, previsor, el car abastiment d’aigua em fa ser relativament optimista (mal m’està de dir-ho a estes hores, encara, però).

És oficial que a la comarca del Montsià, avui, la sequera és extrema. La coberta herbàcia així ho posa de manifest, també. El maig passat vaig haver de desbrossar per este temps, però enguany no ha calgut i jo, d’herbicides, no n’aplico.

Per les vores de la carretera, de la que fou l’antiga Via Augusta, han florit les roselles, però. De la flor de l’ametler a les roelles hem fet un salt, però aquell salt que mos salvaria fóra el salt de ‘la seca’ a un estiu plujós. Qui sap si vencerà l’esperança.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!