El repte

Aprendre a aprendre implica tenir una actitud i una aptitud receptives. Si educar té alguna funció jo entenc que és precisament la de pretendre uns hàbits que permetin l’assumpció d’una autonomia suficient com per entomar l’error amb la mateixa actitud que quan hom se sent protagonista d’un merescut reconeixement.

Personalment, davant de l’elogi jo sempre he mantingut una distància, no tant per desconfiança, sinó perquè entenc que som éssers en relació i, per tant, un mèrit sempre és compartit.

Jo penso que un dels grans mals dels nostres dies rau en la vulnerabilitat davant de les problemàtiques que, altrament, pot ser superada mitjançant la pràctica de valors essencials en termes evolutius com la presa de consciència i la responsabilitat activa enfront qualsevol conjuntura desfavorable.

La vida conscient ensenya que de l’error se’n treu un profit si l’aptitud s’inclina pel fet de raonar i defensar un supòsit amb una actitud oberta a l’esmena i a la crítica.

Per exemple: Existeix un vincle entre la paciència (actitud) i la intel•ligencia o la capacitat per resoldre o encarar una problemàtica (aptitud). Sincerament, penso que aquest vincle existeix perquè conec persones que així m’ho fan pensar i m’ho han fet veure. I són persones que destaquen per la seua bonhomia, certament, però també per saber domesticar els sentiments derivats de la por. Són, en fi, persones que tenen la destresa d’anticipar-se amb encert perquè tenen una entesa del present molt objectiva.

Tots som vulnerables enfront les adversitats. Jo ho sóc i penso que tothom ho és. I és cert que la intel•ligència té molt a veure amb la capacitat de resoldre els conflictes.

I la intel•ligència té un component congènit, però no principalment. Heus ací el repte.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *