Los melons de tot l’any

Encara no he plantat los melons i enguany seran tardans. L’amic Javier diu que millor, que després del sotrac de l’octubre, la gent en demanda de cara al Nadal. Però, així i tot, penso que arribaran per la Diada i n’allargaré la recol•lecció de cara a l’octubre.

Antigament los melons es penjaven al lloc més ombrívol de la casa, que acostumava a ser als baixos, i duraven ben bé fins l’abril.

Els melons no tenen misteri. Jo prefereixo fer planter en divendres i quan han raïlat bé, els trasplanto a la terra més sorrenca i arenosa que tinc, que és aquella que la biga ha anat acumulant a la vora dels marges.

Les solcades d’un pam, a mig metre les unes de les altres, i tot ben xopat just en el moment del transplant. Si no perd la humitat fins que la planta ha agafat l’embranzida, després tot va rodat: De cara al juliol i l’agost, cal regar els solcs un cop per setmana -fins i tot cada dues setmanes, tant se val, malgrat la seca-. I de cara a la primera quinzena del setembre ja estan a punt per a ser collits i guardats o venuts.

Los melons sempre ‘moren’ del mateix mal, del midiu. Aleshores, cal tenir present el sofre.

Són los melons ‘de tot l’any’ la fruita que fa de pont entre la primavera i la tardor.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *