El 3500 abans de l’arribada de Jesucrist començà la desertització del Sàhara, la qual cosa acabaria provocant la divisió del continent en dues realitats ètniques i culturals diferenciades: Un Nord i un Sud amb caràcters i ritmes diferents de creixement fins els nostres dies.
A les muntanyes orientals europees hi trobem la cultura dels Yamna, que possiblement són els avantpassats dels pobles protoindoeuropeus, mentre els efectes del creixement de la primera civilització de la Història, Sumer, es tradueix en l’eixamplament al llevant Mediterrani -Mesopotàmia-, de nous focus de poblament com les ciutats de Necken i Susa.
I encara més a l’orient, a l’actual Xina, la cultura de Yangshao es caracteritza per erigir grans protociutats.
Els egipcis continuen momificant els seus difunts més distingits i, entre l’anar i venir de fets i gents, apareixen la roda i el carro.
Josep Pla ens parla del carro a Cadaqués, a ‘Obres de museu’ (Dasa, 1981): ‘Ben mirades les coses, no presenta pas Cadaqués cap de les habituals característiques dels hinterland, no hi ha ningú, en els seus voltants, amb qui negociar i àdhuc en els nostres dies està considerablement incomunicada, sobretot pel que es refereix al transport de mercaderies. La persona que ha fet més per crear la il•lusió que Cadaqués hauria pogut ésser un establiment antic fou Frederic Rahola i Trèmols, gràcies a les gestions del qual, com a diputat, foren construïdes les carreteres actuals. Aquestes carreteres són dels primers anys d’aquest segle i llur construcció permeté que aquest poble tingués un ordinari i una línia, primer de tartanes i després d’autobusos, amb Figueres. El carro fou utilitzat en el país molt tard: en plena etapa dels Borbons. Durant segles, l’única manera que hi hagué a Cadaqués de passar de Perafita o les Cruïlles fou l’ase i sobretot anar a peu. El carro fou conegut i utilitzat a Empúries, en canvi, sis segles abans de la vinguda al món de Nostre Senyor Jesucrist.
La geografia governa.’
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!