Han passat els anys més llargs
que ara recordes de nit,
quan el silenci et crida
i tu prefereixes callar.
A voltes dormiries
o romandries llegint,
quieta com una aranya
o una sargantaneta
a la llum del sol d’agost.
I esperar per esperar
allò que hagués de venir,
ara la claror, el fred,
la revetlla de Sant Joan,
una tardor plujosa,
un hivern cobert de neu.
Al maig, la claror minva
a causa dels núvols blancs
que el vent arrossega, al cel,
aquest cel de tots els blaus
que confon els horitzons
i que dibuixes de nit
i somnies de dia .
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!