El mar amic, de Joana Raspall
Ai, quin cel tan blau!
Quina mar tan plana!
Una vela, lluny,
sembla una rialla
i el sol, tan encès,
diríeu que canta!
Petxina d’on véns?
Conquilla daurada,
quin món has deixat
per venir a la platja?
Deus saber secrets
de les fondes aigües
potser me’ls diràs,
si aprenc a escoltar-te?
No me’ls diguis, no;
la mar és avara;
quan se la traeix
sol prendre venjança.
Em basta el cel clar
i la vela blanca
i el sol esclatant
que sembla que canta.
No vull esbrinar
allò que el mar calla.
Nedo, som amics;
l’abraço i m’abraça.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!