Solcades

Eduard Solà Agudo

19 d'abril de 2018
0 comentaris

Joana Raspall: ‘El mar amic’

El mar amic, de Joana Raspall

Ai, quin cel tan blau!

Quina mar tan plana!

Una vela, lluny,

sembla una rialla

i el sol, tan encès,

diríeu que canta!

Petxina d’on véns?

Conquilla daurada,

quin món has deixat

per venir a la platja?

Deus saber secrets

de les fondes aigües

potser me’ls diràs,

si aprenc a escoltar-te?

No me’ls diguis, no;

la mar és avara;

quan se la traeix

sol prendre venjança.

Em basta el cel clar

i la vela blanca

i el sol esclatant

que sembla que canta.

No vull esbrinar

allò que el mar calla.

Nedo, som amics;

l’abraço i m’abraça.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!