Calen les imprevisibles
sensacions, emocions, notes,
i les imprevisibles nits.
Vivim mancats de nits en blanc
doblegant pàgines i hores
com si es tractés d’un preludi
o un temps de descompte ben lent
que ens hem concedit perquè sí.
Per viure, per gaudir llegint.
Per creure que aviat serem lluny
si vencem la son i el neguit
per esdevenir més conscients
de les nostres capacitats.
No hi ha marges, ni un sol camí:
‘Pot haver’ allò que ‘pot ser’.
Si ‘pot ser’ és perquè ‘existeix’.
I si ‘existeix’ és perquè ‘és’.
I seguim: Si ‘és’ es ‘pot dir’.
Si ‘es pot dir’ es pot definir:
Allò que mai podrà dir-se,
senzillament, mai podrà ser.
Aquesta brama no és meua,
que això no m’ho invento pas jo:
Ho va escriure l’any vint-i-u
don José Ortega y Gasset
i més tard el senyor Steiner.
Principi, final i torna-hi.
A voltes oblido les claus,
però això ja no em neguiteja:
Al terrat hi tinc les eines
per descargolar el pany sencer.
Això darrer ho vaig aprendre
del meu amic Manuel, fuster.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!