Com si es tractés d’un preludi

Calen les imprevisibles
sensacions, emocions, notes,
i les imprevisibles nits.
Vivim mancats de nits en blanc
doblegant pàgines i hores
com si es tractés d’un preludi
o un temps de descompte ben lent
que ens hem concedit perquè sí.
Per viure, per gaudir llegint.
Per creure que aviat serem lluny
si vencem la son i el neguit
per esdevenir més conscients
de les nostres capacitats.

No hi ha marges, ni un sol camí:
‘Pot haver’ allò que ‘pot ser’.
Si ‘pot ser’ és perquè ‘existeix’.
I si ‘existeix’ és perquè ‘és’.

I seguim: Si ‘és’ es ‘pot dir’.
Si ‘es pot dir’ es pot definir:
Allò que mai podrà dir-se,
senzillament, mai podrà ser.

Aquesta brama no és meua,
que això no m’ho invento pas jo:
Ho va escriure l’any vint-i-u
don José Ortega y Gasset
i més tard el senyor Steiner.

Principi, final i torna-hi.

A voltes oblido les claus,
però això ja no em neguiteja:
Al terrat hi tinc les eines
per descargolar el pany sencer.

Això darrer ho vaig aprendre
del meu amic Manuel, fuster.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *