L’abril plujós

La flor del taronger ha esclatat
i les ametles ja pengen
de les branques dels ametlers.
Totes les nits perfumades,
les nits curulles d’estrelles
i un ventijol que ve del mar,
allà on els núvols de cotó
dibuixen un gran continent.
Totes les nits efímeres,
solitàries i endolcides
pel desig o la voluntat
de no espatllar cap silenci.
Asclat de l’esquena, ja jec.
M’amoroseix el cant dels grills.
Deso el llibre, aguaito a fora:
Un toll d’aigua, l’abril plujós.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *