La música del mar i del Mestral
i la dansa de les margarides,
dels prims canyars i de les roelles
que dibuixen el caminet de verd,
inventen paraules ben senzilles
per a un futur o per a un nou destí.
I el sol que a la platja fa mirallets,
allà on el rocam sempre està xopat
i els pops passen les hores dels dies,
il•lumina l’arc mediterrani.
Ara mateix són les set del matí.
Una ‘xalana’ fondeja a propet.
Rema lentament, va a la sepieta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!