Fa uns mesos vaig trobar una llibreta que em va fer molt feliç. Una llibreta que no sabia que existia, farcida de notes, textos, telèfons, una mica d’agenda dels meus vint anys, quan encara vivia a Sants, el meu barri, i treballava d’auxiliar d’arqueologia mentre estudiava algunes assignatures d’Història.
I d’entre tots los textos, un de premonitòri i sense títol:
La música del mar i del Mestral
i la dansa de les margarides,
dels prims canyars i de les roelles
que dibuixen el caminet de verd,
inventen paraules ben senzilles
per a un futur o per a un nou destí.
El sol que a la platja fa mirallets,
allà on el rocam sempre està xopat
i els pops passen les hores dels dies,
il•lumina l’arc mediterrani.
Ara mateix són les vuit del matí
del vint-i-dos d’abril de l’any dos mil.
Una ‘xalana’ fondeja a propet.
Algun dia tornaré per sempre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!