Genial

Poc abans del Nadal una colla de lletraferits m’invitaren a una de les seues reunions literàries. M’ho vaig passar d’allò més bé, tot escoltant els poemes i les proses. Gairebé tots eren aficionats a la lectura i a escriure poesia. I val a dir que em van sorprendre molt la bellesa d’algunes composicions.

Una xica no escrivia poemes, sinó proses curtes. Segurament, va ser la literatura que més ens emocionà a tots plegats.

Semblava que recités. De fet, recitava. I és que el ritme del text -els punts i seguit curts i els llargs-, juntament amb les paraules senzilles i precises escollides, tenien el do d’apropar-te ben bé als paisatge d’una manera senzilla i elegant. I, sobretot, de fer-te partícep del seu estat d’ànim.

Una altra xica li preguntà per la seua temàtica favorita i la resposta mos va inquietar a tots: Més enllà de l’entorn, es tracta també d’escoltar el soroll de l’indret i traslladar-lo al text, i es tracta, a més, de cercar els adjectius que més s’adiuen a tot allò que et crida més l’atenció. És així com sorgeix la síntesi, i no a través de la recerca d’una bellesa o un ideal concret, a priori.

Genial.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *